dimecres, 30 de juny de 2010

Davant els últims fets:

El que mal comença malament s'acaba. No va ser la bona idea de certs partits unionistes espanyols la de portar al Tribunal Constitucional l'estatut de Catalunya. La part positiva és que ens ha servit per demostrar la politització del màxim òrgan judicial espanyol. Hem vist una divisió clara i permanent dels magistrats que no ha estat obtinguda a partir de posicionaments jurídics, en els colors dels partits que els van triar. En aquest llarg camí judicial de l'estatut (amb retards a causa dels diferents recursos del PP) es va produir la mort del magistrat del Tribunal Constitucional Roberto García-Calvo, d'ideologia conservadora, un jutge que va jurar els principis del "Movimiento de Franco", que va ser governador civil d'Almeria (cacic a efectes pràctics) abans d'aprovar la Constitució de 1978, amb aquest perfil aquest magistrat s'havia convertit en un fidel militant del PP a la lluita contra l'estatut català.


En el cas de l'estatut de Catalunya el cinisme del partit de Mariano Rajoy ha sigut extrem. Dels 114 articles que van recòrrer, 14 d'ells aparèixen calcats el nou estatut d'Andalusia, que va ser recolzat pel PP. Altres articles eren similars a l'estatut del País Valencià també recolzat pel partit de la gavina. La política lingüística a Catalunya no és molt diferent de la que van estar aplicant a les Balears durant molts anys els governs del Partit Popular.


Mai dos folis d'un error judicial van donar per a tant. Darrere de les reaccions a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut de Catalunya n'hi ha més soroll (ideologia) que anous (arguments jurídics), més literatura ficció (no es diu el que s'està pensant) que assaig (exposició directa i raonada de les idees), més teatre (pos preelectoral) que convicció política.


Una constitució no és altra cosa que un llibre de principis, drets i deures que s'apliquen en un territori determinat. La constitució serveix per definir el marc institucional, els símbols, l'idioma i el model d'estat. El democràtic és que les constitucions les elaborin uns senyores i senyores elegits per la comunitat que es veurà afectada per aquesta constitució. Deixar-lo en mans de deu il.lustres jutges i jutgesses no és el millor camí. El PP va utilitzar la seua estratègia habitual: quan vol frenar uns canvis legislatius que suposen avanços en drets (Llei d'Igualtat, llei de l'avortament, Llei dels matrimonis homosexuals, lleis autonòmiques que avancen en l'autogovern ...), el TC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada