dimecres, 23 de juny de 2010

Reflexions davant la seua hipocresia

Navegant i endinsant-me per les xarxes socials vaig trobar esta màxima escrita per un conegut socialista espanyol "Digan lo que digan las leyes, los preceptos religiosos, las costumbres y las tradiciones: lo cierto es que nadie tiene derecho a negar los derechos de las demás personas" (tr: diguen el que diguen les lleis, els preceptes religiosos, els costums i les tradicions: la veritat és que ningú té dret a negar els drets de les altres persones). Per al que ens interessa, destacarem les "lleis".

Quanta hipocresia, si hi ha alguna cosa que me pot és eixe defecte que caracteritza a la majoria dels "izquierdistas" espanyols. L'Estat Espanyol és un dels firmants de la Carta de les Nacions Unides i dels Pactes Internacionals pels Drets Humans, al mateix temps que es regeix pel Dret Internacional Públic. Totes aquestes normatives i institucions reconeixen el dret d'autodeterminació dels pobles, però, què curiositat, l'estat no ho fa!. Ens trobem davant d'una contradicció que fa que la normativa estatal quede suprimida en benefici de la llei internacional.

Però ells continuen negant eixe dret reconegut arreu del món. Esta frase, màxima, o com volguem definir-la, mostra la necessitat de cert sector polític de "talante" repressiu per mostrar-se davant de la societat com una organització progressista i avançada. Però a molts ja no ens enganyen. Ells no volen que els valencians sigam amos del nostre propi destí com a poble.

I com que el tema va de màximes, ens tocarà combatre-la amb una bateria de frases cèlebres:  


"si som nacionalistes, és perquè ens obliguen", Joan Fuster


"ja no ens alimenten les molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent", Ovidi Montllor


"una nació és el desig de molts de portar a terme grans projectes tots junts", Marcel Rioux


"una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú", Joan F. Mira


"pots ser allò que tu vuigues; només hi ha un obstacle: tu mateix" Anònim


 "un poble és dèbil si accepta la seua derrota" Karol Wojtila, Papa Joan Pau II

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada