diumenge, 12 de setembre de 2010

Estatutàriament parlant

A les meues mans tinc una edició de l'Estatut d'Autonomia de la "Comunitat Valenciana" del 2006, quatre anys després de la seua aprovació i funcionament al País Valencià. Un estatut de mínims, encara que tant per al PP com per al PSPV hauríem d'estar fins i tot contents i exaltats pel simple fet de tindre'l.

Continua, com al del 1982, la no-definició, aixó de "Comunitat Valenciana" que acabarà en "Comunidad" asseques, altra eina més de l'Estat Espanyol i dels seus botiflers locals per a la desvalencianització. Perquè, recordem, a Espanya no li interessa que aquell que viu al País Valencià es senta valencià ni parle valencià, l'Estat necessita castellanoparlants monolingües i nacional-espanyols per al seu funcionament perfecte d'Estat-Nació, ara per ara en plena fallida. El PP matant de fam les línies educatives en valencià i el PSPV de la seua mà, eliminant el requísit lingüístic a l'Administració, n'és una prova contundent d'allò que és i com funciona el seu Sistema.

Altra prova, com adquirirem l'autonomia allà pel 1982: com a simple i neòfita "comunitat pluriprovincial" i no com a "nacionalitats històriques", un dret fonamental del poble valencià que l'Estat Espanyol es nega a reconèixer per molt que ho amaguaren i ho amague l'Estatut del 2006. Esvair, manipular i fer oblidar el passat per a destruir un poble.

Continua la subjugació cap a un centre, eixe intent de Tot, que quan li pega per mirar cap a nosaltres, la seua perifèria, ho fa amb interés recaptatori, a traure'ns els gallets de les butxaques, però que a l'hora de retribuir-nos eixos diners per al finançament autonòmic ens deixa les molles i corfes d'allò que ha pogut arramblar. Dues paraules ho defineixen, Espoli Fiscal. Sentireu crítiques des del govern benvestit de Camps (de golf) o des de les files del PSPV o silenci absolut, intencionat i interessat?

"El dret a gaudir d'uns servicis públics de qualitat, el dret a disposar d'un habitatge digne i al desenvolupament sostenible" això diu a l'Estatut del 2006, on menteixen descaradament els seus redactors, populars i socialistes. En quatre anys veiem que allò que passava abans del 2006 continua al 2010 i més, amb la crisi mundial, amb la privatització dels serveis públics, amb joves a casa dels pares passats els 35 anys i amb els preus desorbitats de les vivendes, amb la destrucció urbanística i especulativa del nostre litoral, de les nostres muntanyes i paratges naturals, amb despesa social per a pagar-los els vicis a la jet-set de les revistes, amb intolerància social, racial, homòfoba...

Per tot açò i molt més, és necessari la reforma de l'Estatut, per a aconseguir una major "autonomia" respecte de l'Estat, amb més competències per a fer front a l'espoli fiscal, per a solucionar els problemes de casa des de casa, sense tindre que anar a Madrid a implorar agenollats permís i vistiplau. Estic a favor de qualsevol reforma que supose una millora de l'actual que continuar vivint en un estat de mínims que ens està ofegant.

Però, permeteu-me que dubte de la disposició del PP, ell i su "Gran Reino de España" implica "poc o res Poble Valencià", quan més dèbils i manipulables sigam, millor, i més si els votem i els donem el govern de l'Estat per a fer i desfer a plaer de sultà moro. Permeteu-me que dubte de la disposició de PSPV, que a perdut tant la seua consideració de socialista, donant suport a la major retallada social des de la transició, i ha perdut la consideració de valencià al fer-li seguici als populars en les seues maquinacions centralistes i unionistes, insultant i tacant eixes dues paraules que apareixen al seu nom i que ben bé podrien desfer-se d'elles ja i deixar-les als que si les defensem, País Valencià.

El que necessitem és un Estatut fort i sòlid, un instrument necessari per a fer front a l'Estat, aconseguint una base estatutària que supose una millora del País Valencià a tots els nivells, incloent el de la lluita nacional. Per això és necessari una major presència dels valencianistes a les Corts Valencianes, sense lligams amb Madrid ni cap altre lloc, que miren pel bé del Poble Valencià amb una mirada i pensament valencià. Eixe és un dels reptes que tenim per al futur.

Però he de dir que qualsevol Estatut és i serà per a mi una cosa incompleta, a la llarga inútil i defectuós, però sols és la primera etapa per a que el Poble Valencià arribe al màxim grau de desenvolupament propi, l'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià, el que ens permeta acudir a Europa amb decisió i personalitat pròpia, que defense els interessos valencians i la plena normalització cultural i lingüística.

Eixe és el camí. Un Estatut millor sols és el primer pas cap a allò meravellós!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada