dimecres, 13 d’octubre de 2010

Anàlisi del blaverisme

Tot aquell que no ha viscut la seua violència i mentides en carn pròpia, ha de saber que el blaverisme és la denominació per la què es coneix a un moviment polític de reacció contra el nacionalisme valencià que deu el seu nom a l'apassionada defensa per part d'aquest moviment de la franja blava de la Senyera coronada valenciana de la Ciutat de València. Moviment que no dubta en manipular la realitat en benefici seu.


La manipulació del blaverisme té una necessitat, l'estructuració d'un marc conceptual per a entendre el món segons el seu ideari, conformant una cosmovisió excèntrica i paranoica. Segons la cosmovisió pròpia del moviment "blavero" al món hi ha dos enemics que volen atemptar contra la seua particular idea de "valenciania":


        · català/na: és tot aquell habitant de Catalunya què, seguidor de l'ideari imperialista pancatalanista, veu en els valencians un recurs necessari per al seu propi futur estatal, tant pel potencial econòmic de la Comunitat Valenciana com per la necessitat de futar-li els seus elements culturals i històrics  per a replenar els grans buits de la "cultura" catalana.


        · catalanista: és aquell valencià/na què, com una mena d'agent encobert, treballa per a la "catalanització" dels valencians, refugint de la "valenciania" autèntica (paelles, falles, Verche dels Desamparats, regió ...) perquè al·legant l'anomenada unitat de la Llengua Catalana i negant l'existència de la Llengua Valenciana defenen alhora l'annexió de la terra valenciana per part de Catalunya. També és constant i quasi unànime dins del blaverisme el pensar que els catalanistes es troben a sou de les diferents entitants i governs catalans.


Ací és on trobem el gran èxit del blaverisme, la creació de la figura del catalanista i els efectes que duu al darrere. Per a tal "creació" artificial s'ha fet servir d'una cosa que podríem anomenar "principi d'estrangerització", és a dir, fer veure i creure a la societat valenciana que el vertader valencianista és un catalanista, convertir-lo en un "no valencià", un tipus de traïdor a sou de Catalunya i enemic del seu propi poble. 


Conec casos i de segur que el lector també, de persones del món de la cultura local, membres d'associacions cíviques o simples ciutadans, als que pel simple fet d'utilitzar un valencià normatiu o per fer ús de termes com "País Valencià" queden etiquetats dins d'aquesta màcula i tot el seu treball, com pot ser la recuperació d'una tradició local, queda també tacada i estrangeritzada, ja no és nostra sinó "catalana". Un altre gran èxit d'eixa versió d'ultranacionalisme espanyol què és el blaverisme per a impedir la recuperació de la nostra identitat. Ja sabeu el que es diu per ací: "No aniré a eixa festa perquè és cosa de catalanistes..."


Parlant d'enemics, els blaveros més puristes inclouran a un tercer: la persona d'esquerres. Tot i que a la resta del món la qüestió ideològica poc influisca en la qüestió nacional (o almenys en alguns llocs menys que en altres) al País Valencià la pervivència de sectors filofranquistes amb un gran poder de control social durant la Transició i l'èxit que, aparentment, les tesis valencianistes van tenir a l'espectre polític de l'esquerra des de 1962, propiciaren que prompte es relacionés allò que els blaveros anomenen "catalanista" amb aquell que és d'esquerres.


Aquesta relació va tindre el seu èxit, sobretot als sector més conservadors de la societat i entre les persones majors, envoltat amb un esperit guerracivilista, com ho demostra la cadena de conceptes que hi ha a la ment d'aquests: per a ells una persona d'esquerres és un crema-esglésies, un catalanista, un mata-retors, un terrorista ... La cosa tindria la seua gràcia si no fos tant verídica com que demà eixirà el Sol. Què hi haja valencians que veuen en l'actual dirigent del PSPV-PSOE Jorge Alarte un polític catalanista té certament vissos tragicòmics.


Aprofitant que hem esmentat el PSPV-PSOE, si ens refiem de les diferents enquestes, dos terços dels seus votants neguen la unitat de la llengua, en poques paraules, al voltant d'un 66 % dels votants socialistes són secessionistes lingüístics i per tant, blaveros passius. Per què ací no es compleix l'axioma del blaverisme més tradicional de esquerres=catalanista?


Si analitzem la trajectòria del PSPV-PSOE, ja des dels primers moments de Lerma fins als intents d'Alarte de canviar el nom del partit, veiem un viratge pel que fa als temes lingüístics i d'identitat nacional, des d'una Espanya plurinacional a una Espanya "española" i constitucional. D'ací el rebre el vot blaver passiu, còmode dins del marc estatal últim.


Però com ja he dit l'axioma esquerres=catalanista pertany a una corrent de pensament (bé, els blaveros pensar pensen poc) del blaverisme més tradicional, dels temps pre-autonòmics i inicis del govern de Lerma, que prompte va ser desplaçat per un nou (i imaginari) front de confrontació. 


A principis dels anys huitanta, quan el govern de Jordi Pujol i CiU es feia ferm a Catalunya i la pujança econòmica es feia sentir allà dalt, el blaverisme trobà una nova font d'infàmia i desídies. Així va ser com va nàixer una nova variant d'enemic: el català empresari imperialista. Es tractaria d'un home de negocis, vinculat al govern convergent i que estendria el seu entramat empresarial per a fer-se amb el control econòmic dels valencians, però per a fer-ho necessita de l'ajuda dels catalanistes valencians.


Curiosa és aquesta nova confrontació. Allò que, si partirem d'un anàlisi totalment aillat de les circumstàncies, pareix un crit anticapitalista, una volta ho veiem amb totes les llums, es converteix en un pur anticatalanisme d'arrel ultraespanyola, perquè a hores d'ara en tota la història del blaverisme mai un dels seus líders o membres més destacats ha fet una crítica a cap moviment o política capitalista/liberal, però tot canvia si es tracta de catalans.


Aquesta variant es troba ara en plena efervescència, amb l'assumpte del Corredor del Mediterrani. El blaverisme es mostra totalment en contra d'aquesta infraestructura que faria dels productes valencians uns mercaderies més competitives i amb major eixida a la resta d'Europa. El problema per als blaveros és que el Corredor del Mediterrani passa, veges tu, per Catalunya. La seua "valenciania" es tant gran i tant miserable a la volta, que es mostren beligerants contra una de les necessitats històriques del Poble Valencià.


Perquè el seu fals valencianisme és pur i dur anticatalanisme i ultraespanyolisme. Desconeixen la realitat històrica, cultura i social del Poble Valencià, vivint dins d'un Matrix paranoic on la invasió catalana de la terra valenciana és imminent i ells són els qui estan cridats a parar-la. Mentre que enganyants miren i odien el Nord, són còmplices de l'etnocidi que pateix el Poble Valencià, que ve de Ponent. I és a Ponent a qui li fan la feina bruta, no hem d'oblidar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada