dimecres, 19 de gener de 2011

Imposant amb imposició d'imposició.


El dia 20 de gener els valencians i valencianes d'Elx, la ciutat més important de l'extrem sud del País Valencià, van a tindre que patir la presència d'un nou grupet que, fent-se valdre de "su libertad", volen imposar el seu nou ideari centralista castellà. No fa falta dir que les persones que pertanyen a aquesta organització són o han sigut membres d'organitzacions com UPyD o Ciutadans, de les que tots coneguem de quin peu "demagògic" coixegen. 

El que ha molts sorprèn (i sorprendrà) és el títol: "Contra la imposición del Valenciano y el Pancatalanismo". Anem per parts. Com a bons (i malignes) castellans monolingües que són no poden ni volen entendre l'existència d'altre llengües al mateix estat del que formen part, i el que és un pecat pitjor, que siguen oficials als seus respectius territoris. Els dóna ben igual que siga un llengua parlada allí abans del naixement del Estat Espanyol (1707-1715) i de l'imposició del castellà "por justo derecho de conquista", dóna ben igual que siga el basc, el gallec, l'aranés o, com en aquest cas, el valencià-català. Ara s'atreveixen a vindre al País Valencià, on des de fa molts segles duem anomenant la nostra llengua valencià, i més concretament on l'idioma propi és més feble, al punt més al sud de la nostra geografia, per a dir que el valencià "s'imposa". Curiosa "imposició" la que diuen veure estes persones, on només es obligatori 3 hores setmanals de l'assignatura de "Valencià" i com a mínim també la de "Coneixement de Medi". Si a eixe escàs grau de valencianització educativa li sumem que cada any 80.000 estudiants valencians es queden sense poder continuar el seu ensenyament en la seua pròpia llengua, i ells sí que estan imposats a estudiar en castellà, tenim una situació un poc atípica d'imposició valenciana.

Però estos senyors no són estúpids i saben massa bé que no poden vindre a territori valencià i dir que el valencià s'està imposant, perquè els autòctons sabem massa bé que això no és aixina. Necessiten relacionar l'educació en valencià amb un enemic estranger, si posaren simplement que no volen la "imposició" del valencià els mateixos valencians se'ls tiren damunt. Solució: utilitzar el sempitern "fantasma català". 

Per sort, molts valencians ja no cauen en aquestes perfídies però no vol dir que no troben audiència: els milers i milers de "buenos castellanos", molts d'ells fills i néts d'immigrants d'època franquista i que no han pogut (o volgut) adaptar-se a la societat valenciana, que no poden entendre que un idioma "regional" tinga el mateix nivell que la "lengua imperial". Pitjor encara quan molts d'ells consideren que la simple existència d'altre parlar és origen de separatismes, sent ells els primers separadors que no es volen integrar. Fins i tot el blaveramen més irascible s'ha cabrejat amb l'acte en qüestió. Potser que comencen a comprendre que el valencià en realitat té un enemic a Ponent molt més pervers i poderós que qualsevol tramuntanada inexistent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada