dijous, 3 de febrer de 2011

PPCV, valencianitat, autonomisme i neocentralisme 2012

Hi ha una cosa evident i que no podem negar per molt que ens dolga: per desgràcia el PPCV ha aconseguit ser percebut majoritàriament al nostre País com un referent de valencianitat (de molt baixa intensitat), esdevenint una mena de partit amb xicotets, curts i esvaïts tics “nacionalistes” que en compte de buscar una via pròpia (un estat) busca convertir-se en un referent dins de l’estat “opressor”, tot i que aquest últim no estiga per permetre-ho (coses del centralisme i “del todo pasa por y para Madrid”). Per fer un símil ràpid i fàcil, el PPCV seria com un UDC a la valenciana però encara més espanyolista i autonomista. Tot i que per a gent com nosaltres, valencianistes compromesos, la seua valencianitat ens pareix nul·la i falsa, el gruix social majoritari, polititzat i a l'hora, ignorant (la maleïda falta de pedagogia que sempre hem errat) no ho veu així, el PP ha aconseguit fer una exhibició de caràcter autonomista i en certa mesura reivindicatiu, dins del context estatal espanyol, que em recorda molt al que feia la Lliga de principis del segle XX.

Ara, els dirigents del PP tenen una visió valenciana de la realitat? Sí i no. Tot i que ells són idolatres de la “España”, són conscients de que governen (i s'enfronten) al poble valencià, un poble que vol autogovern, símptoma de que acaba de quadrar dins de l’Estat-Nació d’Espanya construït a les necessitat de Castella. Que eixe sentiment, i eixa necessitat d'autogovern, haja sigut (majoritàriament) satisfet amb un règim d'autonomia pot ser circumstancial i temporal. I el PPCV és molt conscient d'això, declaracions com les de Camps de l’altre dia respecte a la polèmica sobre les autonomies, suscitada per l'expresident Aznar, en les que defensava el model actual, en són una prova més que evident. Necessita refermar de tant en tant eixe miratge enganyós, eixa sensació d’autogovern tant escassa per a nosaltres.

Els "populares" valencians, que quasi amb la més absoluta de les probabilitats guanyaran les pròximes eleccions autonòmiques del País Valencià, volen tenir les seues esquenes “autonòmiques” protegides per al 2012, quan el PP puge (més que possiblement) al govern central de Madrid i comence el seu predicat neocentralisme, inici de la “desitjada” negació del mínim estatus d'autogovern valencià. Això suposaria la revifada d'un sentiment de valencianitat allunyat de l'espanyolisme castellà i que podria ser el que obrirà els ulls al poble valencià. Una revifada que podria rebentar totes les bases de l’aparent valencianitat del PPCV i iniciaria un nou ventall de possibilitats tant per al nacionalisme com per a l'independentisme autòcton. Esquerdes a un sistema i una nova alba per a nosaltres. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada