dijous, 9 de juny de 2011

22 M, al meu estil

21 M, dia de reflexió: qui escriu aquestes línies sopava aquella nit en companyia d'amics, i com no podia ser d'altra manera, va eixir el tema de les eleccions. En el grup més íntim (la quadrilla) normalment és un tema poc tractat, per la diversitat d'opinions i d'ideologies presents i en alguns punts antagòniques, però sent vespra d'eleccions al País Valencià es va fer l'excepció. D'aquella conversa extrac unes quantes coses: les enquestes (tant fiaaaaaaaables) havien fet la seua faena/motiu existencial i pràcticament ningú apostava per la presència de Compromís en les pròximes Corts. La part que anava a exercir el seu dret a vot el diumenge, salvant la presència de dos peperonis (;P), pensaven votar a Compromís, tot i que creien que probablement estaven llençant el vot a la paperera que hi ha davall del 5%. Es tracta d'un exemple d'eixe vot jove del que parlarem després.

La meua porra la vespra: 55 PP, 31 PSOE, 7 Compromís (apostava per superar amplament el 7%), 6 EUPV. 

Enquestes, instruments d'estudi dignes d'estudi
Resultat definitius (6 principals candidatures en vots)


El PPCV, com pareixia escrit a les tauletes del Destí, guanya les eleccions, però oh, sorpresa!, perd vots. Francisco Camps perd el 3'46% dels seus vots en unes eleccions que ja s'havia encarregat el PP de convertir en una croada "nasional" contra ZP. I no sols això, sinó que Rita Barberà també perd vots i un regidor en el Cap i Casal. Pareix que per fi la gavina del PP comença a cansar-se després d'un vol en ascens, ara la cosa és saber quan s'estavellarà contra el terra.


Mentrestant i per a diversió de la gauche tradicional, crits de guerra civil pepera s'han tornat a escoltar allà per terres meridionals. Vaig a ser la veu discordant d'aquest concert, una escissió del PP en terres de la província d'Alacant és d'alló més perillós, perquè tots sabem quin discurs empraran per marcar diferències amb el PPCV. Ja vam tenir prou amb el blaverisme en els 80 i 90 com per a patir ara un rebrot de l'alicantonisme.


"Jo sóc del Carrer Jaume I banda esquerra, no del Carrer Jaume I banda dreta"

Del PSPV-PSOE que puc dir que no s'haja dit ja. Un partit amb un candidat que des del primer moment es preparava per resistir després d'una derrota i davallada que tant ell com el seu partit havien interioritzat des del primer moment. Digna d'admiració l'estratègia d'Alarte. Si ha aconseguit sobreviure al 22M també es deu en gran mesura al pacte que ha firmat amb Ximo Puig i el que queda del lermisme, cedint-li part de les escasses restes a repartir. La pregunta: quant tardaran en escoltar-se els tambors de guerra interna?


Ganivets esperant els seus llocs respectius en les seues respectives esquenes sociates


Compromís. Recorde persones que se'm pixaven a la cara per dir que Compromís entrava a les Corts i fins i tot, per damunt d'EU: ¡ande vas iluso, pero si los periódicos os dan menos del 3 por ciento! ... Ara aneu i vos mengeu eixe 7% XD. 


Morera després de l'escrutini 


Era una cosa que es veia vindre, sobretot si voltaves pel Cap i Casal. Als carrers de València, més encara a les zones universitàries, els comentaris favorables vers Compromís eren majoritaris. Són principalment vots joves, no sols de la capital del país, sinó també de totes les comarques valencianes amb un nivell d'estudis i de formació alt, que veuen poc els informatius televisius en general i sols engeguen la TV per veure determinades sèries i alguna que altra pel·lícula. La seua manera d'informar-se és mitjançant Internet, on no hi ha límits ni censures possibles, on en un sol clic pots passar de valencianisme.com a Canal 9 o kaosenlared. A eixe votant li hem arribat gràcies sobretot a youtube i a facebook, i majoritàriament és la primera o segona volta que té dret a votar en unes autonòmiques.


Tot i que jo veig més decisiu el votant jove, tampoc s'ha de menysprear el vot de cabreig amb el PSPV, vot que necessitem fer-lo fidel i que el 2015 no retorne a vells caus, però no crec tant important el fenomen 15M vers els resultats de Compromís. Si voleu veure els efectes electorals de les acampades i assemblees no mireu en Compromís, mireu en els vots nuls i els vots en blanc, que quasi s'han multiplicat per 2, per exemple els blancs, que han passat de 34.348 vots (1'4%) a 65.779 (2'46%). Cap ximpleria. Seria mentida negar que uns quants vots indignats han acabat en Compromís, però no com vol fer creure la brunnete, que ens converteix en una cosa anecdòtica indignada.



Indignats del 15M a València, segons la "brunnete"


Pel que fa EUPV, si fos militant seu, començaria a preocupar-me. Amb la situació actual de descrèdit generalitzat del PSOE i sent ells com són el principal recaptador d'indignats socialistes gràcies a la marca, que tinguen menys vots que al 2003 és simptomàtic del que passa dins d'eixa coalició que cada volta és més prima, tant prima que ara per ara es composa del PCE versió valenciana (llegir en pronunciació castellana) i quatre gats més que no s'assabenten de la pel·lícula. Resumint-ho, EU ha tret els seus pitjors resultats, en unes eleccions amb vent favorable per la màxima feblesa del PSPV i, de pas, absorbint part del vot útil d'un Compromís que les enquestes deixaven fora de les Corts.

A la coalició esquerrana els problemes s'aguditzen: tot i els intents, no han sabut actualitzar el seu missatge més enllà d'un grupuscle de funcionaris i agents sindicals, a banda, no hi ha quasi relleu generacional, manca d'actius joves, encara que ho vulguen maquillar amb diputats. I això també li passa als seus votants. Existeixen "ties maries" de la dreta, però també hi ha "fills de la guerra civil" que, per llei de vida, van començant a escassejar i el 5% encara està present. 



Este ratolinet ens exemplifica el problema d'EUPV: va esquivant la
serp (el 5%) però tots sabem que en algun moment acabarà caient.


Si això ho sumem a la "refundació" en procés, que ben bé és la pressa de poder sense contestació del PCE de tota IU i les seues conseqüències, com l'aparició de IdPV i la recentíssima escissió de Nacionalistes d'Esquerres a la Safor, s'avenen temps realment interessant per aquelles llars.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada