dilluns, 26 de setembre de 2011

L'esperit i el "compromís" del 22M al 20N

No demane un impossible, sols demane tornar a allò que digué Joan Ribó en les darreres eleccions valencianes: "ací es tracta de que tots, els dels tres partits, siguem valencianistes, d'esquerres i ecologistes, res de quotes, tots amb una veu". Això és el nostre Compromís, el compromís que tots vam prendre. Però allò que funcionà per al maig passat, pareix que s’està oblidant.

Els esdeveniments s’acceleren, l’avançament de les eleccions estatals ens ha fet més mal que bé, i ara un nou vent de Ponent que fa mesos no albiràvem entra per la finestra oberta de Compromís, però part d’eixe aire ponentí no creu ni compren el “compromís”. Des de la barraqueta del monopolisme ideològic pretén abordar i canviar un punt de trobada on els que ja formen part decidirem deixar els vells búnquers polítics per construir l’alternativa. Si eixe canvi es pretén dur a terme amb crítiques més que destructives, menys encara farem.

La batalla per la denominació de la coalició n’és una mostra prou evident, mentre que determinats sectors fan força per exigir “Compromís-Equo” (o la seua versió light “Compromís-Q”), els militants de base reclamem un nom més adequat a la realitat, en el que Equo aparega integrat (si vol) dins de la coalició sense estar damunt dels partits que la conformen: Coalició Compromís (Bloc-Iniciativa-Verds-Equo), evitant que la marca que ens ha portat a l’èxit quede diluïda, com denuncià fa no res Joan Carles Girbés a l’Informatiu. Si hom busca una prova d’eixa dilucidació no té més faena que mirar estos dies la premsa estatal, que o bé ens transforma ja en Equo o bé en un apèndix territorial amb nom diferent. El “ser d’ací”, el no ser una sucursal política, del que feiem gal·la en maig quedarà en no res si no ho evitem.

Tampoc vaig a amagar cert malestar en les files valencianistes respecte a Equo. No podem deixar de mirar amb reticències a una formació política que s’organitza provincialment, una estructura que és un dels nostre pitjors malsons, com tampoc entenem la falta de referents valencians a Equo: com s’explica que no s’haja fet cap menció a Josep Vicent Marquès i González, un destacat valencianista que a més fou el principal promotor de l’ecologisme i del moviment antinuclear al País Valencià?

El País Valencià no és Sòria ni Burgo de Osma, ací tenim animals i plantes en perill d’extinció, sí, però també una cultura, unes tradicions, un país en perill d’extinció. Sols demanem a Equo el que demanàrem i ens demanaren els companys de coalició a les autonòmiques: Tots verds, tots d’esquerres i tots valencianistes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada