dijous, 22 de setembre de 2011

Empresonament, exili i mort dels austriacistes valencians: Basset, Eiximeno, Mayans i Tàrrega

"11 de setembre de 1714" d'Antoni Estruch i Bros

El 22 de setembre de 1714, onze dies després de la caiguda de Barcelona i deu de la seua capitulació, que posava fi a la causa austriacista i a les aspiracions dels pobles de l’agonitzant Corona d’Aragó, la majoria dels seus líders encara es trobaven a la capital catalana, entre ells els valencians Joan Batista Basset i Ramos, Francesc Josep Mayans del Pero i Josep Vicent Torres i Eiximeno. A les capitulacions el cap dels borbònics, el Duc de Berwick, havia garantit la llibertat de tots els combatents austriacistes i que no hi hauria represàlies:

“En cuanto a las tropas regladas que hay dentro de la plaza, se entregarán a discreción, conforme a las costumbres de la guerra en semejantes casos, pero se les concede la vida, sus equipajes y, por gracia particular, libertad en la forma que se ha ofrecido”
  
Pensant-se que amb aquestes paraules tenien totalment garantida la seua seguretat, esperaven el moment adient per eixir de la ciutat i continuar les seues vides a l’exili. Però l’última resistència austriacista, la guarnició de Cardona, es rendeix el 18 de setembre i tot allò pactat abans quedà en paper mullat. Al dia següent arriba a Barcelona el Marquès de Lede, el flamenc Jan Frans van Bette Croy-Zollre, el nou governador borbònic, amb ordres directes de Felip V d’empresonar als caps del bàndol austriacista amb grau de “sergent major” o superior. El Duc de Berwick no es mostrà molt d’acord amb tot açò, ja que suposava un incompliment total d’allò que havia promès a les capitulacions, però s’arribà a un pacte on el de Berwick podria aconseguir la seua llibertat tractant-ho directament amb el monarca a Madrid.

James Fitz-James Stuart, Duc de Berwick

Per fer-los presoners, foren cridats a la residència de van Bette Croy-Zollre, amb l’engany que una volta allí se’ls concediria els salconduits per eixir de territori borbònic cap a l’exili austríac. Però una volta allí eren detinguts, caient així els valencians Basset, Eiximeno i el tinent coronel Francesc Josep Mayans del Pero. Una volta tots els detinguts reunits, es presentà davant d’ells el Marquès de Rives, excusant-se de part de Berwick dels fets presents, i anunciant-los que Fitz-James intercediria per ells davant del rei.

La nit del 25 del mateix mes, tretze dels presoners, entre ells els tres valencians, són embarcats rumb a Alacant, on restaren tancats i junts fins que el 27 d’octubre de 1714 són traslladats a llocs diferents, Basset a Hondarribia (aleshores en espanyol Fuenterrabía) mentre que Mayans i Eiximeno a la Ciutadella de Pamplona, on es trobaran amb un altre captiu valencià, l’austriacista xativí Joan Jacint Tàrrega i Salvador, traslladat des de la presó de les Torres de Serrans de València. Aquest també havia segut pres a traïció el maig de 1714 per Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marqués de Villadarias i el nou “Capità General del Regne de València” borbònic, tot i tenir un salconduit que li garantia la seua llibertat.

Berwick mai tractà l’alliberament dels presos amb Felip V. James Fitz-James es trobava a les ordres del rei de França, no del monarca espanyol, i la situació política havia canviat. Felip V s’havia llançat a la guerra de nou per recuperar tots els territoris perduts de l’antiga Monarquia Hispànica al Tractat d’Utrecht (l’abril de 1713), esclatant així les anomenades guerres de la Triple (1717) i Quàdruple Aliança (1718-1720), però el poderós Lluís XIV, avi de Felip V, havia mort feia dos any i l’ara el rei de França era Lluís XV, un xiquet de 7 anys, i l’autèntic governant era el regent duc Felip II d’Orleans, enemistat des de feia temps amb Felip V. França s’alià amb Gran Bretanya, les Províncies Unides dels Països Baixos primer (Triple Aliança) i després amb el Sacre Imperi Romà Germànic (Quàdruple) per fer front a l’ambició de Felip V l’Animós, que veié impossibilitat el seu desig de conquesta.

Duc Felip II d'Orleans, regent de Lluís XV de França

Com que la Pamplona i Hondarribia es trobaven massa a prop de la frontera amb França, els presoners foren traslladats el febrer de 1719 a l’Alcàsser de Segòvia, on es retrobaren de nou. Fou una maniobra intel·ligent dels espanyols, ja que el mateix Duc de Berwick ocupava Hondarribia el 18 de juny del mateix any. Una volta a Segòvia, els presoners veieren millorada la seua situació. A Eiximeno i Mayans, per exemple, se’ls permet eixir de l’Alcàsser baix la condició de tornar totes les nits a dormir allí, mentre que a el 1724 Basset ix de l’Alcàsser però està obligat a restar a Segòvia, segurament per la seua mala salut.

El 7 de juny de 1725 Felip V i l’emperador Carles VI d’Àustria (III del Regne de València) firmen la Pau de Viena, que posa punt i final a les tensions existents des de la Guerra de Successió. En el seu punt 9é s’estableix l’alliberament dels presoners d’ambdós bàndols, que en el cas dels de Segòvia es fa efectiu el 2 d’octubre. Mayans i Eiximeno s’exilien definitivament al Sacre Imperi Romà Germànic, on són rehabilitats en els seus graus militars i també passen a exercir alts càrrecs administratius imperials a la cort de Viena, mentre que Tàrrega tornà a la seua terra, el derrotat i conquerit Regne de València.

No obstant, la malaltia i l’edat no permeten a Joan Baptista Basset eixir de Segòvia. Amb més de 70 anys, el seu cos no li respon i pràcticament no pot alçar-se del llit. Els jesuïtes de la ciutat de Segòvia l’acullen, sent assistit i acompanyat pel pare Juan de Loyola i pel pare Aleçon en la seua decadència. Moria finalment el 15 de gener de 1728. Poc abans, el 21 de juny de l’any anterior, l’emperador Carles VI l’havia ascendit al grau militar de Feldmarschall-Leutnant com a reconeixement per la seua vida i defensa de la causa austriacista.

De Joan Jacint Tàrrega es sap que acabà tornat al País Valencià, i que Carles VI li concedeix el títol nobiliari de Marquès de la Mota, però es desconeix la data de la seua mort, com també ocorre a Viena amb Francesc Josep Mayans, nomenat Comte de Mayans i Generalfeldwachmesiter de l’exèrcit imperial per l’emperador austríac. Finalment, el 13 de maig de 1733 moriria Josep Vicent Torres i Eiximeno a Viena, i amb ell moria l’últim dels austriacistes valencians més importants. 

Carles III d'Aragó, València, Catalunya, Mallorques, Sardenya, Sicília i Nàpols.
Emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada