Σείκιλος Εὐτέρπῃ - De Seikilos per Euterpe

Amb aquest post compliré una de les velles auto-promeses que tenia rondant a la ment quan vaig obrir aquest blog, parlant d'un descobriment que somogué el món de l'arqueologia i el nostre enteniment del Món Antic, l'Epitafi de Seikilos. 

El 1883 l'arqueòleg escocès William Mitchell Ramsay (1851-1939), en les seues aventures per Àsia Menor en recerca del llegat de les predicacions entre els gentils de Sant Pau de Tars, trobà a les restes de la necròpolis de l'antiga Tral·les greco-romana, una columna funerària amb una inscripció força peculiar. En ella un grec anomenat Seikilos, dedicant-li-la a la seua difunta esposa Euterpe, va manar gravar el que hui es considera la composició musical completa més antiga conservada, datable aproximadament entre els segles del canvi d'Era (I a.C. - I d.C.) i a demèrit de les quasi-quasi completes Cançons Hurrites d'Ugarit.

"Εἰκὼν ἡ λίθος
εἰμί.Τίθησί με
Σείκιλος ἔνθα
 μνήμης ἀθανάτου
 σῆμα πολυχρόνιον

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποὺ·

πρὸς ὀλίγου ἐστὶ τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Σείκιλος Εὐτέρ

πῃ

Sóc una làpida, 

sóc una icona. 

Seikilos em va col·locar ací 

com a signe etern 

de record immortal.

Enlluerna mentre visques

i no t'afligeixes per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta les aspiracions. 

De Seikilos per Euterpe.

El que diferencia aquesta inscripció de la resta del Corpus Epigràfic Funerari Grec són les seues línies 6, 7, 8, 9, 10 i 11, que presenten notacions musicals característiques del mode frigi, propi d'Àsia Menor i que fou adoptat pels grecs assentats allí, corresponent a un poema líric d'skolion. Gràcies a que es tracta d'un sistema de notacions suficientment conegut pels arqueomusicòlegs, els estudiosos de la música de l'Antiguitat, ha permès la seua transcripció als sistemes musicals moderns. 

I fins i tot, la seua interpretació actual, tal com sonaria en grec koiné.

Seikilos, mort fa més de dos mil·lennis, i les paraules que va fer gravar en una columna "com signe etern de record immortal", d'amor a Euterpe, continuen recordant la seua estimada. Aquelles línies inscrites a la roca, com darrera mostra perdurable d'aquell sentiment, poden ser escoltades de nou, evitant l'oblit del seu amor.