dissabte, 19 de novembre de 2011

"Futbol i pell fina" o "La Meseta front a la Senyera del València"

Poc menys de mig hora del partit que enfrontarà al València C.F. amb el Real Madrid. Amb tres punts en joc, uns es juguen el lideratge i els altres afermar-se a la part alta de la lliga, però no és un partit qualsevol... el València C.F. ens ha donat una agradable sorpresa a molts valencians amb una nova campanya, per a que la seua afició canvie els seu habitual uniforme blanc-i-negre per lluir la samarreta dels colors de la senyera de la ciutat per assistir al partit contra els madrilenys. Sense oblidar que hi ha un interès recaptatori en aquesta campanya publicitària, "Creu més que mai. Vine amb la Senyera" suposa un canvi radical en allò que el tòpic imposa sobre la visió del principal equip del Cap i Casal, que hi ha alguna cosa que es mou entre l'aficionat valencianista.







Qui fos tant valent fa uns anys com per dir que allò que als 70 i 80 servia per enfrontar-se fraticidament contra els catalans, ara servirà per fer un toc d'atenció a tot allò que significa el Real Madrid? Estem davant d'un altre senyal de canvi de cicle al País Valencià que molts vaticinen? Potser encara és prompte per dir-ho, però ja tenim la reacció centralista. A la Meseta carpetovetònica hi ha qui s'ha pres molt malament la decisió de la directiva valencianista, no permetent ni tan sols l'exhibició d'un símbol recollit com oficial per al marc estatutari del sistema constitucional espanyol, reaccionant com si ací la gent hagués alçat la bandera independentista
 (   

Ací teniu una mostra de la "indignación central" davant d'una samarreta amb tres colors, via twitter.


"Coño, quitad el azul, metedle otro rojo, y otra rogiguala"

L'exhibició de la senyera de València no suposa, en la ment i imaginari de la majoria dels valencians, un trencament amb el marc estatal espanyol, però una quantitat de gent gens menyspreable de castellans ho veu com un atac a la seua "unidad nacional", perquè el seu sentiment d'adscripció nacional, com ja hem assenyalat a una entrada germana d'aquesta, s'ha construït sobre la negació d'altres identitats, tant peninsulars com de més enllà de la mar. Sols fa falta engegar la televisió i veure el tractament que li estan donant els mitjans de comunicació espanyols al partit, amb un clar favorit en la figura de l'equip imperial, respecte a les ambicions esportives d'un equip "regional" i "de provincias", i la mostra d'una bandera "regional" i "de provincias". 

Però l'auto-odi que pateixen i arrosseguen molts valencians encara es somou davall l'epidermis del nostre poble, i és en ocasions com aquestes quan ix a la llum, qual gra de pus. Auto-odi que els obliga a haver de justificar-se davant uns veïns ponentins que mostren una gran aversió a tot allò que trenque el monolitisme castellano-espanyol, perquè Espanya no deixa d'ésser Castella expandida.

Exemple gràfic d'auto-odi i d'espanyolització

4 comentaris:

  1. Fantàstic. Que ens odien, així comença Espanya a semblar-se més a Nokia.

    ResponElimina
  2. Alguna cosa es mou per ahí dins... ja veurem el que pasa..

    ResponElimina
  3. La situació de tensions identitàries i territorials a l'Estat Espanyol sols han fet que augmentar amb l'arribada del nou segle.

    Clar que alguna cosa es mou, tant la representació de Compromís a nivell estatal com també que UPyD haja obtingut un escó ací, són símptomes d'una major polarització entre la ciutadania valenciana

    ResponElimina
  4. El que em fot és que els messeteros ens insulten i que la gent seguisca volent ser del mateix país que eixes deixalles...

    ResponElimina