dimarts, 27 de desembre de 2011

Al Nadal sóc Monàrquic

Passeges tranquil·lament pels carrers del teu poble a poqueta nit, aprofitant els moments lliures que et concedeix la faena, alces el cap al captar la visió de quelcom inusual, mires a un balcó i veus a un xaveo barbut, gros, vestit amb un pijama roig i un sac de garrofes a l'esquena, que s'enfila per una corda cap a la vivenda d'un incaut ciutadà algemesinenc. En unes altres circumstàncies, per exemple, un carrer poc il·luminant o unes copes de més, qualsevol pot creure's que es troba davant un lladre amb pocs regons al cap fent pràctica de les seues costums cleptòmanes o d'un Romeu boig de passió que acaba d'eixir d'un ball de disfresses. Però no, mires el calendari i t'adones que el senyor de roig amb descontrol alimentari que penja del fil és aquell que les antigues tribus germàniques adoraven baix el berserkèric nom de "Odin l'Incitador de Batalles", Wotan Hjaldr Hnikar, però després de dos mil·lennis de cristianisme, descontrol alimentari i tics consumistes.

Odin abans de batejar-se cristianament, de fer-se
capitalista i de ser client habitual del McDonald's
.

U es pregunta com ha arribat determinat ésser de difícil classificació taxonòmica a la llar d'un valencià qualsevol. Recordar així com el Pare Noel, tradició semipagana/semicristiana, una volta arribat a Nova Amsterdam (Nova York), va adquirint un caràcter més i més consumista amb el desenvolupament de la societat capitalista americana al llarg del segle XIX, mentre Washington Irving, Clarke Moore i Thomas Nast van deformant el que resta a la memòria col·lectiva de l'abans orgullós déu Wotan. Finalment, al segle XX, arribaria el màrqueting agressiu de la companyia de frigorífics Lomen i, sobretot, de Coca Cola Company, junt amb els processos de mundialització i globalització per transportar l'eclèctica figura de Santa Claus a tot arreu. 


El dia que Santa Claus deixà el trineu de banda i agafà el cotxe de l'empresa (fotografia derivada d'Husky)


Servidor, no obstant això i sense comprometre els valors republicans, preferix el Reis Mags d'Orient. Bé siga pel seu caire orientalista o pel regust zoroàstric del seu nom bíblic, els seguidors de l'estrela tenen a ma casa les de guanyar front a tota temptativa santaclausiana. Però per a gustos i solucions diverses, l'exemple català del "Komando Tió", segrestant Pares Noels per posar troncs que caguen regals als "nens petits". El PP haurà afectat a la mentalitat valenciana, però els catalans també tenen cada cosa que vistes en fred són tot un "mare de déu" de proporcions faraòniques. 











Tot i això, encara mantinc certa esperança pel que fa a Santa Claus. Diuen que recentment s'ha afiliat al Partit Comunista de Lapònia un tal "Nicolàs Noel"...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada