diumenge, 8 de gener de 2012

Amílcar Barca mort pels ibers de Bétera

Fragment de "Amílcar Barca en Akra Leuke, Alacant", Sevilla

Repassar llibres d'història dels segles XVI i XVII sempre acabà per proporcionar curioses sorpreses. Fullejava l'exemplar facsímil de "Historia de los Victoriosissimos Antigvos Condes de Barcelona", flipant amb això de les aventures d'Hèrcules fundant ciutats catalanes, quan, avançant les pàgines em vaig trobar amb l'episodi de la mort del general cartaginès Amílcar Barca, que l'autor situa al País Valencià i en mans de la fictícia tribu ibèrica dels "Beterons", de la nostra Bétera. En aquesta localitat no existeix cap "Castro Alto" documentat més enllà del fragment exposat a la fi de l'entrada del bloc, tot i que sí que hi ha un important jaciment arqueològic ibèric, el poblat del Tos Pelat, a més de la teoria del Dr. Ledo Caballero (Universitat de València) "El topónimo ibérico Bétera y su valor hidrográfico".

L'actual historiografia té un consens majoritari respecte a la localització de la seua mort a la zona de l'Oretània, possiblement a Elche de la Sierra (Albacete), encara que es manté també la teoria d'Elx, l'antiga Ilici (Iliki) dels ibers contestans, per tant, localitzacions molt allunyades de l'Edetània, que abastava des del Xúquer fins a la zona d'Almenara. Més tard, una recerca més exhaustiva em permeté localitzar la possible font d'aquesta citació "històrica", "Las Grandezas y cosas notables de España", escrita pel sevillà Pedro de Medina el 1548 i reeditada el 1595. Ambdues obres són exemples de la producció historiogràfica posterior al Renaixement, on l'erudició personal i, perquè negar-ho, la inventiva laudatòria i exagerada, tenia  un gran pes en la producció del llibre, amb la conseqüent manca de rigor, però tampoc podem exigir-li més, sense dades provinents de l'arqueologia, de la lingüística comparativa i demés disciplines auxiliars inexistents aleshores.


"Primera y segvnda parte de las Grandezas y cosas notables de España", de Pedro de Medina, versió corregida i ampliada de Diego Pérez de Mesa (1595).








... i els vingueren al damunt els Beterons amb gran fúria, donant tant bravament en aquells que quedaven, que no deixaran cap home amb vida. Morí Amílcar i perdé tot el seu camp sense que pogués salvar-se home, de quants amb ell venien.  Aquesta batalla diuen els historiadors que fou a prop de Morvedre, al costat del lloc dels Beterons, on hui hi ha un lloc anomenat Bétera, de pocs veïns.








"Historia de los Victoriosissimos Antigvos Condes de Barcelona", de mossèn Francisco Diago (1603)









I fou una llàstima que no pogué arribar a ella: perquè en arribar a la província dels Edetans, la cap de la qual era Edeta, que ara s'anomena Llíria al Regne de València, li eixiren a l'encontre a prop del poble anomenat Castre Alt dels Hispans Beterons, veïns d'Edeta o Llíria, doncs no està d'aquella el poble de Bétera sinó cosa de tres llegües i de quina manera carregaren contra l'exèrcit Cartaginès, donant pressa amb llançades a moltíssims bous que duien a l'avantguarda units en carros de foc carregats de pedra de sofre, brea, sèu i resina i torxes de pi, que en poc de temps el trencaren i desbarataren, fins arribar a Amilcar, i plenar-lo de mil ferides, descavalcar-lo i matar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada