divendres, 27 de gener de 2012

La Flaca i el Pacte Federal de Tortosa


Arran d'un treball universitari sobre "El Mole", he agafat el costum de fullejar de tan en tant tot allò que cau a les meues mans sobre la premsa satírica del segle XIX, i si hi ha la possibilitat, originals de l'època o edicions facsímils. A banda de l'interès històric obvi, resulta molt il·lustratiu veure que aquelles persones de fa més de 120 anys no eren gens diferents de nosaltres ni els seus objectius ni els seus somnis són ara desfasats: la justícia social continua sense arribar a tota la població, la "democràcia" baix la que vivim encara té grans dèficits qualitatius i l'Estat Espanyol continua sent igual de centralista. 

A principis del segon terç del segle XIX, un dels símptomes del descontentament popular era el creixement de l'opció republicana federalista, sobretot després de la caiguda d'Isabel II el 1868. El paper principal de l'oposició a la instauració d'una nova monarquia en la figura d'Amadeu de Savoia fou jugat pel Partit Republicà Democràtic Federal, que compta amb el lideratge de Pi i Margall i d'Estanislau Figueras i que tingué la seua principal força a Catalunya, però també fou molt important el seu recolzament al País Valencià, Mallorca i algunes zones d'Aragó i d'Andalusia. El 18 de maig de 1869 es produí una reunió a la vila de Tortosa dels principals dirigents federalistes dels països de l'antiga Corona d'Aragó, d'on eixí el que ara coneguem com "Pacte Federal de Tortosa", manifest amb una forta càrrega historicista, que serví de base per a posterior pactes federals a Castella, Galícia, Andalusia i Euskal Herria, i que representa un avanç del pactisme formulat pels federals. Ací teniu els seus fragments més interessants transcrits a la nostra llengua des del castellà original:

Els representants dels comitès republicans democràtics federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, als seus correligionaris.

[...] El partit republicà espanyol és cridat a una gran missió, i deu de complir-la. Per a ell ha acabat el període de la propaganda i ha arribat ja el de la realització pràctica de les seues doctrines. És un fet de convenciment universal a Espanya que per a constituir definitiva i sòlidament el país, per a donar l’expansió necessària a tots els interessos trobats, no hi ha més solució que la República, un mitjà més eficaç que els nostres principis regeneradors. Per a continuar l’obra de la Revolució i solidar-la, [...] ens havem reunit, associat i concertat els representats del poble republicà d’Aragó, Catalunya, València i Balears, animats de la resolució firmíssima, irrompible d’oposar un cercat poderós a la marxa de la reacció, vinga d’on vinga i siga qui siga aquell que l’alente en els seus funestos propòsits i la guie al seu desastrós camí.

[...] Aragó, Catalunya i València, unides per la seua situació topogràfica, solidàries en els seus interessos més preuats, confoses pels seus records històrics, semblants sinó iguals en caràcter i costums, èmules dignes de la seua passió per la llibertat, estan cridades per la seua natura, a marxar unides, a viure aliades i a complir juntes els més alts destins provincials de la nostra raça. Ens unim per resistir a la tirania i a fur d’aragonesos, catalans i valencians, evocant en el nostre favor honrosos antecedents històrics, tenim dret a esperar que mereixerà la importància deguda la nostra resolució firmíssima.

[...]Som republicans, creguem que la República democràtica sols és possible a Espanya, davall una forma federal; però com cap persona ignora, la federació no és la separació. [...] D’acord tots, doncs, a aquestes consideracions generals, els representats dels comitès republicans reunits a Tortosa es constitueixen en Assemblea confederada i representen a l’aprovació de les seus representats i a la consideració dels republicans de tota Espanya les següents bases:

1r: Els ciutadans ací reunits convenen que les tres antigues províncies d’Aragó, Catalunya i València, incloses les Illes Balears, estan aliades i unides per a tot allò que es refereixi a la conducta del partit republicà, i a la causa de la revolució sense que de cap forma s’entenga que per açò pretenguen separar-se de la resta d’Espanya.

2n: Així mateix manifesten que la forma de Govern que creuen convenient per a Espanya és la República democràtica Federal, amb totes les seues legítimes i naturals conseqüències.

Al poc de la firma del "Pacte de Tortosa" es produí l'aixecament federal de 1869, que pretenia fer caure el govern pro-monàrquic i accelerar l'establiment de la República Federal, desig que hauria d'esperar a la renúncia al tron d'Amadeu de Savoia, l'11 de febrer de 1873. La Primera República fou proclamada una vegada morta la via de la monarquia democràtica, però amb trampa, doncs molts diputats alfonsistes, partidaris de la restitució de la monarquia parlamentaria en la figura del fill d'Isabel II, el futur XII, donaren suport a la proclama, creient que ajudaven a que la situació es deteriorés més. I això que encara no havia arribat a les Corts Constituents el debat sobre l'organització de l'Estat, que ja havia causat anys enrere la divisió dels republicans entre federalistes i unitaris, guanyant finalment la postura dels primers. 

Però això no apaivagà, ni molt menys, la tensió política, que dugué a la dimissió del President de la República, Estanislau Figueras, després d'un Consell de Ministres on acabà per dir als presents, en català: "Senyors, ja no aguanto més, vaig a ser-los francs, estic fins als collons de tots vosaltres". Tant fins als collons que fugí de Madrid, deixant dissimuladament la nota de la seua dimissió al despatx de la Presidència i agafant un tren amb destinació a París. El succeí al capdavant de l'Estat el també català Pi i Margall, que tingué que fer front a l'extensió de la Tercera Guerra Carlina i a l'oposició dels federalistes intransigents, que donaren lloc a l'esclat del cantonalisme, però eixe assumpte el deixarem per a una futura entrada. Fou en el moment de la seua presidència quan es presentà el projecte de Constitució Federal de la República, que mai arriba a ser efectiu.

Després d'aquesta extensa introducció, ens centrarem en el motiu d'aquesta entrada del bloc. Fullejant un exemplar de "La Flaca", una revista anticarlina i federalista en llengua castellana que fou publicada a la ciutat de Barcelona entre 1869 i 1876, concretament el del 2 de juliol de 1873 (tomo II, número 71), vaig trobar un dibuix que de seguida em cridà l'atenció: a la seua segona pàgina apareix una il·lustració a color firmada per Tomàs Padró i Pedret, sota el pseudònim AºWº, en la que hi ha, al meu entendre, una referència clara al "Pacte Federal de Tortosa". 

Com podem fixar-mos, en cadascun dels cantons que enquadren la il·lustració apareixen quatre escuts: l'extrem esquerre superior apareix la senyera reial, en representació de Catalunya (recordem que, com a bona publicació republicana, s'ometen les corones reials als escuts), al cantó esquerre inferior l'escut de la Ciutat de València, a la cantonada dreta superior la Creu d'Alcoraz, símbol de l'antic Regne d'Aragó, i davall seu, a l'extrem dret inferior, una interpretació de l'autor per representar les Illes Balears, on veiem un castell sobre una illa enmig de la  mar i un braç armat eixint d'aquest. Així mateix, homes amb els vestits tradicionals dels llauradors i pagesos d'aquestos països empenten el carro de la República, així com hi ha milicians catalans, caracteritzats amb la barretina, entre l'exèrcit triomfant que la segueix, i davall, el lema "Solamente marchando unidos, podremos pasearla triunfante". Per tant, no veig gens desgavellat afirmar que ens trobem davant l'única expressió gràfica que ens resta de l'esperit del "Pacte de Tortosa", dibuixada i publicada 4 anys després de la firma d'aquell manifest federal que pretenia unir de nou els vells països de la Corona d'Aragó.




4 comentaris:

  1. T'ho torne a dir, molt bon article i felicitats pel blog. Has fet que tinga una altra distracció per a que no estudie xD

    ResponElimina
  2. Originals de l'època de premsa satírica valenciana?

    Quina enveja, nano...

    ResponElimina
  3. Avantatges d'estudiar Història XD Però també hi ha edicions facsímils molt assequibles, per exemple del mateix "El Mole" a la llibreria "París-Valencia" per sols 8 euros, que són reculls de diversos números.

    ResponElimina
  4. per cert, si teniu curiositat i no voleu gastar-se peles, ací podeu consultar online la majoria de la premsa satírica valenciana del segle XIX

    http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=3210

    ResponElimina