diumenge, 5 de febrer de 2012

Breus reflexions al voltant de "Més Compromís"

Ara que s'apropa el VIII Congrés del Bloc Jove, que es celebrarà el vinent 18 de febrer a la ciutat de Silla, capital de l'Horta Sud, són dies propicis per a la introspecció i la reflexió, de cap on va, anem, el Bloc Jove, i per extensió el Bloc Nacionalista Valencià i Coalició Compromís. El nom posat tant al Congrés com a les ponències a debatre, Més Compromís, no és gens innocent: ara mateixa els partits membres de Coalició Compromís es troben en ple procés de confluència per convertir aquell primerenc matrimoni de conveniència en una cosa més estable i duradora. 


Per tant, anem a fer un poc de retrospectiva. El darrer "esdeveniment" electoral foren les eleccions estatals, tant al Senat com al Congrés, on Coalició Compromís concorria "aliat" amb el partit ecologista espanyol Equo, d'una manera tant poc clara que fins i tot als militants de base ens costava esbrinar si Equo era part de Coalició Compromís, si es tractava d'un pacte electoral puntual, o si directament anàvem a entrar a la seua òrbita. Aquest fet fou difícil de vendre al nostre electorat habitual i majoritari, que no és altre que el del Bloc Nacionalista Valencià, que sempre s'ha mostrat recelós d'apropaments a partits hispanocèntrics, però que sempre acaba per perdonar-nos-ho amb una miqueta de comprensió retrospectiva, recordant els dos pactes turmentosos amb EUPV, el primer, allà per 1987, que acabà amb l'escissió del Partit Nacionalista Valencià dins d'Unitat del Poble Valencià el 1990, i el segon, forçats pels moviments socials i culturals i que saltà pels aires al poc d'entrar a les Corts Valencianes el 2007, i que és la gènesi de l'actual Coalició Compromís. Com podem veure, l'electorat del Bloc Nacionalista Valencià està curant en salut davant pactes d'aquest tipus, el que no vol dir que això no genere un remor i una recremor dins seu, moltes vegades la processó la duu l'ànima, però rascant un poc, la llum dels ciris penitents ix a la superfície.

Doncs bé, tornat a les darreres eleccions estatals, qualsevol persona que s'autodefinisca com nacionalista valenciana trobarà el programa electoral del passat 20N insuls i poc ambiciós en allò referent al valencianisme, cosa difícil d'explicar en una coalició electoral on el soci majoritari, i de molt, s'anomena Bloc Nacionalista Valencià. Evidències de tres grans problemes que pateix el Bloc: l'inicial, la falta de maduresa qualitativa i quantitativa del projecte nacionalitari valencià, el que, amb les seues carències, ens duu introdueix al segon: la construcció de Coalició Compromís. Aquesta ha consistit, fins ara, en cercar un lloc de comoditat ideològica on els ecosocialistes d'Iniciativa del Poble Valencià i els ecologistes d'Els Verds-Esquerra Ecologista puguen conviure amb els militants del Bloc Nacionalista Valencià, però la qüestió i el problema rau en que aquest lloc s'ha construït a base de diluir les aspiracions valencianistes del Bloc, no en l'aspecte ideològic però sí en l'acció política del dia a dia. La tebior nacionalista ja perceptible a les eleccions autonòmiques de maig es posà de manifest, més encara, a les estatals de novembre, on les propostes valencianistes estigueren sota mínims per no entrar en conflicte amb el marc espanyol imposat pel pacte amb Equo, evidència del tercer problema del Bloc Nacionalista Valencià i que es troba molt relacionat amb el primer, la falta d'independència d'acció pròpia d'un partit valencià. Sort encara de la presència de Joan Baldoví al Congrés, que per la seua meritòria carrera precedent, sabem que de segur mantindrà allà la visibilitat d'un projecte propi i no subaltern de tercers.


El Bloc Nacionalista Valencià i el Bloc Jove han d'anar més enllà de ser la base i estructura política que proporcione vots i espai al nou ecosocialisme d'arrel hispanocèntrica, hem d'apostar per la regeneració del nostre país de l'única manera que ho pot fer un partit nacionalista autòcton, fent valencianisme, en positiu però que tinga clar que la solució als nostres problemes eixirà d'ací i no de Madrid. Sols apostant pel retrobament civil del Poble Valencià, per la construcció d'una societat valenciana nova, social, independent, plural però conscient de les seues arrels i passat, pot treure's aquest país de la crisi a tots els nivell que pateix i, a hores d'ara, això sols pot fer-ho el Bloc Nacionalista Valencià per mitjà de Coalició Compromís, paper que els ara militants del Bloc Jove jugarem en un futur no molt llunyà. 

Puix que ja m'he mullat prou amb aquest assumpte com per ara deixar-ho així, llance la meua proposta per assentar i donar-li fortalesa a Coalició Compromís, amb un pacte sincer entre les tres forces que la conforme, el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista, un pacte ambiciós i sense límits ni limitacions en allò socio-econòmic com mediambiental i nacional, on totes tres forces aposten per la consecució d'un País Valencià lliure, social i verd, que cadascun dels militants del trípode polític que formem assumisca com seu i que cada col·lectiu local d'arreu del país complisca. Un pacte que es podria resumir amb la frase "Tots verds, tots d'esquerres i tots valencianistes". Així sols, al meu entendre, s'aconseguirà un Compromís que aglutine les forces i les sinergies per produir el canvi que molts ens demanen.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada