dimecres, 22 de febrer de 2012

"Nosaltres, els valencians" #PrimaveraValenciana


Ací el meu xicotet homenatge a Joan Fuster i als 50 anys de “Nosaltres, els valencians”, assaig que somogué la societat valenciana del moment i que fou el catalitzador d’un nou rebrotament nacional. El que està passant aquests darrers dies a València ciutat, qui sap si el possible inici de la desitjada #PrimaveraValenciana, no deixa de recordar-me unes línies que apareixen al llibre que encapçala aquest recull de paraules, un dels documents més importants per entendre el què, el com i el per què d’això que som i serem els “valencians”:

"A l'una banda, hi ha aquells qui afirmen que ja estem bé com estem, que vivim en el millor dels mons possibles, i que la «província» claudicada, la dimissió lingüística i les ficcions fòssils són ideals desitjables; a l'altra banda, els qui ens refusem a la vergonya d'una trista alienació nacional, els qui creiem que els valencians podem ésser un poble sa i coherent, els qui ansiem per al nostre país una plenitud nova."
"Nosaltres, els valencians", pròleg de la 2a edició, Joan Fuster i Ortells

3 comentaris:

  1. Tinc la mateixa edició que tu, i també la vaig portar a la manifestació!

    ResponElimina
  2. També és un llibre heretat, com és el meu cas? hehehe

    ResponElimina