dilluns, 20 de febrer de 2012

Per què una #PrimaveraValenciana?

No fa molt els diners corrien pels carrers de València, “érem els número 1 del món i tots ens tenien enveja i volien imitar-nos”, o això no paraven de repetir Rita Barberà i Francisco Camps. Molts estudiants preferien deixar els estudis per passar a treballar a la construcció, on es feia fortuna fàcil i ràpid, permetent-se un nivell de vida alt venint d’on venien. Mentrestant molts serveis públics passaven a mans o gestió privades, però la remor de fons crítiques no eren escoltades o, tal vegada siga més cert, no arribaven per acció o omissió a la majoria del Poble Valencià.

Però aquell miratge es trencà amb la crisi: de colp aquell paradís de Canal 9 es convertí en un dels paradisos de l’atur i del fracàs escolar, i amb l’esclat del Gürtel, aquells que ens dugueren a ser la “glòria” del Mediterrani es mostraren com una organització delictiva incrustada dins del Partit Popular, i es feu visible que tota aquella orgia neoliberal sols serví per enriquir als de sempre i empobrir als de sempre. Passàrem de ser el model neoliberal a seguir, a esdevenir el País Valencià de la crisi, de latur, del rescat del govern estatal, del miratge d'ésser una comunitat autònoma líder a ser un país espoliat fiscalment i endarrerit respecte a la resta, de ser el cap a ser la cua.


Aquells que deixaren els estudis per entrar al mercat laboral ara es troben a l'atur, molts maleint el dia que decidiren fer aquell pas, mentre que els que encara estem formant-se als instituts i universitats veiem que el nostre futur laboral, els nostres somnis i vocacions, han sigut ferits de mort per la fallida del sistema econòmic i social. Totes les il·lusions que ens havíem fet des de l'adolescència, afavorides per l'aparent bonança econòmica de la rajola i dels diners fàcils, han sigut soterrades per una realitat massa difícil d'assumir per una generació que ho ha tingut tot massa fàcil, o això ens deien els nostres pares. Raons de força per eixir al carrer i demostrar la nostra indignació.


No sols han mort la major part dels nostres projectes de futur, també la nostra percepció del present. Molts, a l'escoltar als nostres iaios i pares parlar dels temps del franquisme i de la repressió policial, ho donàvem com acabat, com una cosa del passat i que restaria allà per sempre. Un altre miratge que s'ha trencat en miquetes. Si hi ha cap cosa que sé de segur en aquests temps tant volàtils i crítics és que, passe el que passe els pròxims dies, serà una cosa que contaré als meus fills i néts.

Naixen primaveres
Cada matí, al teu jardí
Cultiva els sentits, comencen
Noves Primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l'horitzó de hui
Naixen Primaveres- Aspencat 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada