dimarts, 24 d’abril de 2012

“Valencians pseudo-catalans”


Tal volta aquest article puga sorprendre al lector amb un títol tan provocatiu i que pot ser li duga al cap velles discussions entre el fusterianisme ortodox i els seus fruits més heterodoxos o amb les periòdiques relectures del valencianisme d’avant-guerra. Doncs si creu que per ací van els trets, el lector ha errat, però preferisc no avançar-me a les meues pròpies paraules i deixar-lo un poc intrigat. Les comparacions (posem per cas valencians/espanyols, valencians/bascos o valencians/catalans, etc) mai són innocents. Cert és que darrere d’aquestes línies hi ha una intencionalitat, no vaig a negar-ho, perquè al voltant de la visió que hi ha de nosaltres, els valencians, al món i a l’estat mai s’ha escrit amb innocència. Aquest curt avís per navegants d’aigua dolça espere que siga entès pel lector.

Diametralment oposat al pensament que mou aquest bloc, s’ha venut externament la imatge d’una “Comunitat Valenciana” (sic) sense cap conflictivitat amb l’estructuració del nou Estat constitucional autonòmic espanyol, a diferència d’altres territoris més “problemàtics” com Catalunya o el País Basc, una visió interessada pels poders institucionals i pels fàctics on el manteniment del tòpic del valencià mesell i subordinat, sintetitzat perfectament a l’inici del “Himno Regional”: «Para ofrendar nuevas glorias a España», és l’objectiu principal, tòpic que s’ha aconseguit vendre entre els alts quadres polítics de Madrid i la seua òrbita. Però hui no ens anem a detenir en aquesta propaganda, més o menys institucional, més o menys pública, sinó centrar-nos en un sector de la població allunyat de les planes dels diaris, el que algunes escoles històrico-socials anomenarien “classes populars”.

Amb les noves xarxes socials, i més encara amb aquelles que, com la xarxa de microblogging Twitter, tenen un caràcter marcadament col·lectiu, viral i massiu, és fàcil comprovar la recepció d’un esdeveniment o l’opinió general al voltant d’un tema d’actualitat. Les passions que broten de la pell és converteixen en protagonistes moltes vegades en aquestos llocs, convertint-los en bons espais per a un anàlisi sociològic amb les seues peculiaritats. I no hi ha cosa que alce i exalte més passions a l’Estat i arreu d’Europa que el futbol professional.

Pose al lector en situació: l’enfrontament entre l’Atlético de Madrid i el València CF en l’anada de les semifinals de l’Europa League es salda amb un 4-2 a favor dels madrilenys però els dos gols de l’equip del Cap i Casal li donen als de Mestalla un poc de vida i esperança al partit de tornada, cosa que no agradà a l’aficionat “matalasser” i part d’aquestos decidiren pagar-ho esmentant a la totalitat dels valencians en missatges poc amistosos:



Bé, per si vostè, lector valencià o que li tinga, encara que siga, una poqueta d’estima al Poble Valencià, no ho coneixia a hores d’ara, li presente l’insult contra els valencians més habitual a l’Estat Espanyol: “Valencianos, yonkis y gitanos”. No és que siga agradable intentar esbrinar l’origen d’aquesta expressió grollera i de poca agudesa inventiva, però les fonts consultades coincideixen en relacionar-ho amb allò de la “Ruta del Bakalao”. Les expressions extremistes, d’incitació a l’odi o grolleres al futbol referent als valencians ja les tractàrem en aquest bloc en una entrada referent al partit de la primera volta entre el Real Madrid i el València CF i l’exhibició de la senyera coronada per l’afició valencianista, entrada que també convide a llegir. Però aquesta vegada no ens centrarem tant en els aspectes simbòlics i mirarem més detingudament uns altres encara per tractar: la percepció sobre els valencians i la seua identitat en una franja determinada de població localitzada i unida per una motivació concreta (en aquest cas la “indignació” davant el resultat del partit de futbol en qüestió).

Ací teniu una selecció de “tweets” que, de segur, cridaran la vostra atenció:


De segur trobarà curiós que, al centre de la Meseta, hi haja aquesta visió del València CF, un equip de futbol que, per a desgràcia nostra, a l'època que tingué una major significació política, no destacà precisament ni per la defensa i d'un nacionalisme propi ni per la simbolització uns valors d'independentistes, i que aquestos missatges grollers i malsonants facen partícips a la resta del Poble Valencià i no sols a l'afició blanc-i-negra, d'una manera semblant amb el que ocorre amb el Barcelona FC, els catalans i Catalunya. Com també destaca aquesta insistència, amb una manifesta i clara intenció insultant per part d'aquestos madrilenys, de nomenar als valencians com "(pseudo-/semi-)catalanes". 

Relictes del fusterianisme al bell mig de la “villa del Manzanares”? No, ja voldrien més de dos això: "catalán" (o el seu derivat més ofensiu, "catalufo") ha esdevingut un terme polisèmic, amb un significat diferent més enllà de l'adscripció d'aquell o d'allò amb origen a Catalunya, "catalán/catalufo" ha passat a ser sinònim de mal espanyol, de dissident de l'espanyolitat segons l'entenen la majoria dels propis espanyols. Que els valencians tinguem una llengua compartida amb els catalans, no suma molts més punts per guanyar l'ofensiu i insultant apel·latiu de "catalufos" més enllà del fet de tenir una llengua pròpia i diferent de l'espanyola, de la llengua castellana.

És igual que els valencians actualment voten majoritàriament a l'espanyolíssim Partit Popular, és igual que a l'himne oficial de l'autonomia es parle d'ofrenar noves glòries a Espanya, és igual que el nacionalisme i l'independentisme valencià siguen minoritaris i poc perillosos encara per a l'establishment espanyol, és igual que les reivindicacions identitàries valencianes tinguen, a hores d'ara, un escàs èxit social i siguen molt poc conegudes a l'exterior, mentre els valencians parlem valencià, mentre mantinguem la flama de la llengua nostrada, sempre serem sospitosos de ser poc o gens espanyols. 

Fins i tot a Madrid veuen més clara la nostra falta d'encaix en una Espanya construïda des de i per Castella que la majoria de valencians.



PS: no puc acabar aquesta entrada al bloc sense agrair als piuladors @daviddelsud, @David_Gimeno, @annedownlingg, @xsas, @Miquel_Cremades, @Hoygan_Hamijos, @malime92, @Coentor, @jaumeflor, el compte de @lapaellarusa i tota la resta les seues mostres de suport, reconeixement i ajuda en el moment de la meua "prospecció twittera pública" cercant “material” per escriure aquestes línies. Gràcies a vosaltres també.


8 comentaris:

  1. Per començar no saben res d'historia, lo que no comprenc jo es: Si ens odien tant als Catalans i als Valencians, per que no deixen que ens independitzem? Ja esta be no? Ells ens odien i damunt ens acossen de lladres i 'vagos'? Tot es envetja... lladres i vagos... Sobre tot perque no tenim turisme a Benidorm,Valencia,Tarragona, Palma, Barcelona, Ibissa... Es creuen que amb les seues capitals provincials amb una catedral i una montanya poden atraure molt de turisme, che que risa. Com a molt, Madrid i Sevilla, a lo millor S. de C. o Toledo, pero res més. De ells si que em ric jo en la cara. PUTA ESPANYA :)

    ResponElimina
  2. Quan totes les nacions d'Espanya tenen problemes amb una de concreta, en aquest cas la nació castellana, és que tots estem fent el ximplet. Toleraríem aquest comportament de "matón" de pati de col·legi a un conegut o familiar nostre? En fi, els castellans no canviaran mai, sempre han estat així amb tothom inclús amb aliats com Malta, Gènova, Nàpols, colònies sudamericanos, etc.

    ResponElimina
  3. La prospecció de comentaris de baixa estofa de la plebs madrilenya sobre un partit de futbol no pot donar cap conclusió coherent. Només uns pelats...

    ResponElimina
  4. No sabia que aquest blog censurara opinions a tort i a dret. Està bé saber on no escriure.

    ResponElimina
  5. Qui està darrere d'aquest bloc entra amb menys constància de la que voldria i no havia pogut encara moderar els comentaris. Gràcies igualment.

    ResponElimina
  6. Poca cosa es pot afegir en un comentari: les expressions que reprodueixes es comenten soles! No crec que sigui un problema aillat, de fet és habitual veure comentaris despectius i insultants vers persones o col.lectius en alguns fòrums i blogs. Tot un termòmetre social.

    ResponElimina
  7. A vegades, em pregunto què fa més pena, si rebre aquests comentaris sense el més mínim rastre de respecte a la dignitat pròpia, i amb la intenció de despreciar i fer mal, o que hagi persones que siguin capaces d'actuar d'aquesta manera. Quan veig això, m'imagino nens malcriats que sempre s'han sortit amb la seva. Quin descans que tindrem molts el dia que, aquells acostumats a guanyar sempre, deixin de sortir-se amb la seva i puguin començar a entendre com és la vida quan no poden imposar la seva postura i aixafar els altres amb completa impunitat. Quanta falta d'humanitat!!

    Us parlo des de Catalunya, i em pregunto com us deveu sentir, si creieu que teniu una identitat pròpia i diferenciada a la nostra, quan us acusen de ser mig-nosaltres, sense que de res pugui servir, qualsevol matís que els pugueu explicar basat en raons històriques o sociològiques. Mare de Déu senyor! Quina pena haver d'aguantar tanta ignorància arrogant, o arrogància sense fi!!

    ResponElimina
  8. Paciència doncs, ho vulguem o no, mentre no hagi canvis importants, alguna cosa si que haurem de compartir catalans i valencians, apart de la llengua: el despreci arrogant i la impunitat. Ànims, valencians, que vosaltres ho teniu més difícil, però vés que, justament per això, sigui més gran la vostra recompensa quan algun dia es giri la truita i es reveli davant de tothom tanta infàmia i impunitat, que aquells que ara mateix l'encarnen, hagin de tombar la cara de vergonya quan se'ls caigui la careta.

    Una abraçada des de terres germanes!

    ResponElimina