dijous, 4 d’octubre de 2012

#9octubre - La teua senyera també és nostra


Ens apropem al 9 d’octubre, el Dia Nacional del Poble Valencià, commemoració de la conquesta de la Balansiya musulmana per Jaume I i el naixement dels valencians com a poble. Són dies d'introspecció valencianista, de debatre què volem, com ho fem i cap a on anem,  però en aquestes dades prèvies, enmig d’una crisi econòmica d'abast mundial amb especial incidència al nostre país i que posa en perill els drets socials inalienables de qualsevol democràcia, en un context on els processos sobiranistes de les diferents nacions, hui encara dins, de l’Estat Espanyol van avançant cap a l'autodeterminació i mentre que la casta política del centre, de Madrid, s’entossudeix en negar la realitat i en fer sempitern allò de “España Una” mitjançant amenaces i coaccions, el món del valencianisme ha decidit que, en compte de preparar-se per a aquest nou escenari polític i social, el més important és discutir que si blau o no blau. O el que és el mateix, que el món valencianista de base no ha avançat gens i continua, intencionadament, immers en una pròpia “Batalla per València

Arran de la campanya per promoure la senyera coronada com a símbol reivindicatiu que Compromís havia llançat inicialment per a València ciutat ha esclatat la polèmica sobre el paper que la senyera amb corona sobre fons blau ha de tenir al nacionalisme valencià, en el moment en el que aquesta campanya ha traspassat els límits del Cap i Casal per estendre’s a tot el País gràcies a la viralitat de les xarxes socials i la reacció és, com a mínim, decebedora i esperançadora per parts iguals.


Anirem primer al costat fosc. Aquestos dies no ha sigut difícil llegir afirmacions rotundes del tipus “la blavera (sic) és la senyera del feixisme”, “és una falsificació del segle XIX” o “tots els que han portat eixa bandera han estat uns espanyolistes”, afirmacions rotundes per als seus autors però rotundament falses i que cauen pel seu propi pes amb un mínim de coneixement històric, sent una mostra de la gravíssima falta de formació valencianista del propi valencianisme democràtic. Dir alegrement que la senyera coronada és una falsificació decimonònica, o encara pitjor, acusar-la de ser un símbol d'origen espanyolista i feixista sols és deu a que qui s’atreveix a amollar aquesta ressacsà de mentides no té cap idea, ni cap tipus de d’interconnexió neuronal classificable, del que està parlant. 

La senyera coronada és la derivació a bandera del privilegi d'utilitzar a les ensenyes municipals la corona reial concedit pel monarca Pere el Cerimoniós a la ciutat de València després de resistir aquesta dos setges de les tropes del regne de Castella, que pretenia conquerir el Regne de València. Privilegi que es troba testimoniat al Manual de Consells de l'Arxiu del Regne de València de 1377:


“E haud parlament sobre les coses deius escrites lo dit Consell pensan que los sagells de les corts dels ordinaris de la dita Ciutat no havia covinents en encara deguts senyals com en cascu daquells hagues senyal de edificis a forma de una Ciutat. E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. E axi apparia en dues coses la primera en les banderes e penons e altres armes antigues de la dita Ciutat e la segona en los sagells antichs del consell de la dita Ciutat. Per tal lo dit Consell deliberadament e concordant tench per be e volch e provei quels Ordinaris e escrivans de les dites corts deposats los dits senyals e sagells veylls dessus dits e aquells trencats quant los novells sagells deius contenguts los seran liurats facen senyal e usen del dit senyal Reyal axi com a propi del senyor Rei per lo qual e per autoritat del qual tenen e regexen lurs oficcis e axi com senyal encara de la dita Ciutat en la qual fan regiment o exercici. [...] Aço enadit que en lo senyal Reyal de cascun dels dits cinch sagells al cap subirà sia feta corona per dues raons la primera car la dita Ciutat es cap de Regne Majorment, e la segona Car lo molt alt senyor Rei ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per la Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal.”

Dramatització del moment de la concessió del privilegi reial

Per tant, la senyera coronada té els seus orígens en una concessió reial atorgada en reconeixement de la doble resistència i victòria sobre les tropes invasores castellanes, doncs el seu rei Pere el Cruel s’havia proposat conquerir militarment primer el sud valencià i després tot el nostre país i incorporar-los violentament als seus dominis. Important aquest apunt. Primerament, aquesta concessió es fa efectiva a l’escut caironat de la ciutat i en algun moment entre la concessió del privilegi i la primera meitat del segle XV també s’afegirà la corona a la senyera municipal, que fins aleshores, era la Senyera Reial, la quatribarrada nua. Bé siga per ressaltar la corona daurada, evitant que quede difuminada sobre el fons daurat o bé per qualsevol altre motiu, se li afegeix una banda de color blau, com ha quedat llargament testimoniat als portolans baix-medievals.

La senyera coronada esdevé un dels símbols de la ciutat de València, la capital del Regne de València. En aquesta entrada no anem a discutir si és la senyera més representativa dels valencians o si no abasta tot el país, però el que és innegable és la seua valencianitat, com també ho és que el seu radi d’afectivitat va més enllà de la pròpia ciutat de València. Si a l’època foral una part important de la població valenciana vivia a la capital, actualment més d’un milió i mig de persones viuen al Cap i Casal i el seu cercle d’influència, negant un símbol tan propi i digne com la senyera coronada no fem altra cosa que posar murs entre el valencianisme i gran part dels seus ciutadans, com també ho fem si acusem a tots aquells que la porten o llueixen de “feixistes” i “espanyolistes”. 

Milicians valencianistes de la "Columna El Palleter" l'any 1936, amb una estrelada valencianista. 

A més, aquestes acusacions són altament insultants i menyspreables atenent a la pròpia Memòria Històrica del Valencianisme. Se’m fa un nuc a l’estomac per la ràbia davant la possibilitat de veure com la història de centenars i centenars de valencianistes que lluitaren contra el feixisme a les Illes Balears i Pitiüses, Terol i Extremadura, i que més tard patiren la brutal repressió del franquisme, valencianistes que utilitzaven profusament la senyera coronada i les dues estrelades juntament amb la senyera reial quatribarrada, pot ser tacada d’aquesta forma tan ignomiosa. Aquesta mena d’actituds demostren una falta total de formació valencianista i un desconeixement total de la història del nostre moviment, que si s’ha caracteritzat per alguna cosa, és pel seu simbolisme plural. És més, fins i tot m’atreviria a dir que renegant del valencianisme d’avant-guerra estem fent-li el joc als desitjos dels franquisme, doncs aquest es va proposar eliminar tot rastre de l’incipient i ascendent nacionalisme valencià que tingué com a punta de llança els partits Esquerra Valenciana i Partit Valencianista d’Esquerres. I encara  ens resulta més feridor si recordem que la Senyera Corona fou exhibida pel dictador Franco com a ensenya derrotada i conquerida a la seua "Desfilada de la Victoria" a Madrid, el 1939, i que a l'any següent l'ajuntament feixista imposat pel règim a València ciutat amenaçà als membres de la Junta Central Fallera amb un dia de presó per cada senyera coronada que es lluïra a les Festes de Sant Josep, adduint que es tractava d'una "bandera separatista".

En realitat ara estem pagant els plats bruts de les carències i renúncies del valencianisme dels anys seixanta i setanta, de la seua falta de previsió i tacticisme, d’haver pecat de cert maniqueisme, d’haver deixat que la dreta espanyolista s’apropiara d’elements purament valencians, com la senyera coronada, i els utilitzara per a fer antivalencianisme. El que molts pretenen, pretenem, és recuperar la senyera coronada per al valencianisme, que torne a ser acceptat per tots i totes com un símbol de “pàtria i llibertat contra lladres, botxins i tirans”. Volem que la pròxima vegada que algú cante “amb eixa senyera, farem una foguera” siguen els espanyolistes, perquè aquestos mai utilitzaran cap senyera com a símbol de construcció d’un país, sinó més aviat instrumentalitzar-la per destruir-lo, ara la tenen segrestada per dividir-nos, quan ells sols tenen una bandera amb dues franges roges i una groga al mig, i si en un futur aconsegueixen castellanitzar completament el Poble Valencià es desfaran d’un símbol privatiu nostrat, com és la coronada, perquè són enemics de tota pluralitat i diferència. Però, això sí, de moment han estat més llestos que nosaltres. Un poble dividit no pot ser mai lliure, perquè mai estarà unit, anem deixant enrere la guerra de símbol i en compte d’acusar fàcilment a aquell que tenim al davant per dur una senyera o un altra, preguntem-li abans que pensa o que defèn, perquè molt probablement pense molt semblant o igual a tu, a mi, a nosaltres. Comencem per aplicar-nos un dels lemes del valencianisme de construcció: “Per la unitat, defensem la pluralitat”.

Fuset-âes

Així que si a partir d’ara tornes a estar temptat d’acusar de “feixista/blaver/espanyolista” a tot aquell que porte una coronada o una estrelada, pensa-t’ho dues vegades i dialoga, pregunta, pregunta’t, informa’t, perquè hi ha vida i valencianisme més enllà d’un llibre que aquest any compleix 50 anys. O si ho prefereixes, no entres mai més en aquest blog i tanca’t en banda, no siga que espatlle els teus prejudicis!

Però, no obstant això, hi ha cada vegada més valencianistes que estan deixant enrere els vells tics i van obrint la ment a un moviment més plural, deixant enrere eixe comportament de guetto impermeable i tancat que havíem construït com una mena d’estratègia d’autodefensa davant una situació adversa, estratègia que incloïa demonitzar la senyera coronada i continuar deixant-la abandonada en mans de l'espanyolisme caspós i antivalencià. Una guerra perduda és tota aquella de la que es fuig i la pròxima batalla és la Processó Cívica del 9 d’Octubre i la recuperació de la Senyera Coronada. I allí estarem. 



6 comentaris:

  1. Em va tocar tocant Mediterrani.
    Per barret Pirineus, i una llesqueta.
    Per sabata Oriola d'estranquis.
    I per cor duc a Alcoi, la terreta.

    Per senyera, senyors, quatre barres.
    Per idioma, i senyores, català.
    Per condició, senyors, sense terres.
    Per idea, i senyores, esquerrà.

    Queda clara, per tant, per a tothom,
    la meua carta de naturalesa.
    No és miracle, ni és un mal son;
    m'ha tocat, i és la meua feblesa.
    m'ha tocat, i és la meua feblesa.

    Quede clar, també, que són covards,
    tots els qui obliden les arrels.
    Seran branca d'empelt en altres prats.
    I en la mort, rellogats desl estels.

    És ben trist encara avui parlar,
    i posar al seu lloc una història.
    Fins ací ens heu fet arribar.
    De tan grossa raó, naix la glòria.

    I torne a repetir: sóc alcoià.
    Tinc senyera on blau no hi ha.
    Dic ben alt que parle català.
    i ho faig a la manera de València.
    i ho faig a la manera de València.

    Em va tocar tocant Mediterrani.
    Per barret Pirineus, i una llesqueta.
    Per sabata Oriola d'estranquis.
    I per cor duc a Alcoi, la terreta.
    I per cor duc a Alcoi, la terreta.
    Font: www.ovidimontllor.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una destral clavada al pit,
      somie amb allò que em duga fi
      amb la finalitat de no sentir
      aquest fragment de metall
      que al cor duc entravessat,
      que als matins no em trau del llit
      ni deixa somiar a mitjanit.

      És el metall que divideix el meu esperit,
      és l'ensenyança en la competició,
      és la cultura de la bogeria i el desprofit
      que em dicta cremar tota pretensió
      de sabers i coneixement escrit
      canviant-la per patriotisme i negació.

      I romane i romane, el motiu pel qual sentir-se afín,
      i no trobe ventaja alguna en aquest tipus de cabuderia
      ni glòria alguna, ni saber, ni respostes, sols ganduleria
      de delegar nostre deure per naixement en sers no electes
      que com els anteriors governaren amb demència
      sent, oficialment, els magnífics candidats perfectes.

      I em trobe amb el sentiment de sentir se estafat
      el sentiment de veure com enganyen mos germans
      fent-los lluitar entre ells tildant-los d'estat
      mentre la realitat gira al seu voler i tots som diferents.
      I tu seràs roig i jo serè verd i l'altre daurat
      i quan passen centúries merda haurem menjat.

      Vaig voler voler, la "gaviota" negra sobre el blau.
      Vaig voler voler, la rosa roja sobre el blanc
      Vaig voler voler, la ferramenta daurada sobre el roig.
      Vaig voler voler, la primera vocal roja sobre el negre.
      I de tant de voler em donï que no volia jo, sinó ells a mi.
      I que no els necessitava sinó ells necessitaven de mi.

      Divisió es el que es proclama fent-nos oblidar
      que és una la espècie i que ens hem de comportar
      per arribar allà tan lluny com vulgam aplegar,
      encara que per molt que algú arribe a explicar
      sempre hi haurà cabut que crega de forma cega.

      I amb l'astral al pit sols vull dormir,
      per no haver de discutir ni assentir
      que açò que dic és verídic
      que eixa condició esclava és un acte de suïcidi
      que ja em sagna l'esperit de tanta guerra verbal
      que ja m'he cansat d'intentar fer veure
      al cec que al pit em clavà aquesta destral.

      Font: Collita pròpia.

      Elimina
  2. Més d'un fliparia amb la presència històrica que ha tingut (i seguix tenint) la senyera coronada amb blau en la zona d'Alcoi i voltants (d'on jo sóc). Actualment esta bandera és sovint menyspreada i insultada pels autoporclamats "nacionalistes purs" d'ací, una vergonya que es tinga t'han de prejuí i hi haja tanta gent de ment tancada.

    Excel·lent text Emboirat, em quede amb aquest tros, el qual ben a gust li'l mostraria a més d'un:

    "Així que si a partir d’ara tornes a estar temptat d’acusar de “feixista/blaver/espanyolista” a tot aquell que porte una coronada o una estrelada, pensa-t’ho dues vegades i dialoga, pregunta, pregunta’t, informa’t, perquè hi ha vida i valencianisme més enllà d’un llibre que aquest any compleix 50 anys. O si ho prefereixes, no entres mai més en aquest blog i tanca’t en banda, no siga que espatlle els teus prejudicis!"

    ResponElimina
  3. Estic molt d'acord amb el teu article. Cal fer un valencianisme plural que reconega totes les senyeres com a nostres -totes són nostres-, que deixe de banda les discusions estèrils sobre els símbols que tant ens han dividit, i que es plantege el que toca: introspecció valencianista, debatre què volem, com ho fem i cap a on anem, etc ... Em sembla genial el retallable de Fuset.

    Però dos consideracions breus al text:

    - No està gens clar que la senyera coronada (o siga, la derivació a bandera de la corona de Pere el cerimoniós sobre la senyera de les quatre barres) siga tan antiga com diu Baydal, els mateixos historiadors han qüestionat eixes afirmacions. No està gens clar això. De fet cap dels cronistes que, des del segle XVI al XIX, descriuen amb tota mena de detalls la senyera del ratpenat no diuen ni pruna de la corona ni del blau. Eixa argumentació ha estat qüestionada pels mateixos historiadors medievalistes Barres i corones

    - Un altra cosa, és que la demonització de la senyera en blau va ser en tot cas una conseqüència de demonització de la senyera reial (la que no té blau), una conseqüència de la Batalla de València que va ser tota una operació creada per a parar l'avanç del nacionalisme al País Valencià. En la famosa manifestació del 9 d'Octubre de 1977, convivien senyeres quatribarrades amb blaveres (d'aquestes darreres hi havia molt poques però també hi havia).

    No res, que pense que tens raó, que la senyera en blau també és nostra, a més independentment de si és del XIX o del XVI, ha sigut la de la ciutat de València i ara és la oficial del PV, la que la major part de valencians reconeixen com a seua. És de tontos no fer-la nostra, no acceptar-la i emprar-la amb naturalitat. Això sí, sense deixar que ens agredisquen o ens censuren per utilitzar també la quatribarrada. I a més exigir una llei de símbols que reconega també la quatribarrada com a símbol històric del poble valencià, i perquè també és la que la majoria de valencianistes reconeguem com a nostra.

    ResponElimina
  4. Sigam pragmatics! La bandera-Senyera- de les ´´Quatre barres de sang en camper d´or``, que éra el senyal heràldic dels reis de la Corona d´Aragó, i patrimoni històric de tots els països que varen formar part de la corona, huí, és la bandera que representa a Catalunya, amb la que´s´identifíca a Catalunya, i per tant els valencians no podem tindre la mateixa bandera.
    Al mon no hi han dos països que tinguen la mateixa bandera.

    La ´´Senyera reial Coronada``, és la que deu de representar als valencians, perque ho és desde que el rei Pere el Cerimoniòs li va donar a la Ciutat de València el privilegi de poder-la ussar.

    Els valencianistes de primcipis del segle XX i el de la segona republica espanyola la van issar com a simbol nacional valencià, cosa que el Fusterianisme va negar.
    Si volem guanyar-nos al poble valencià - tant espanyolitzat i contaminat d´anticatalanisme, només el podrem guanyar-nose´l, ussant els simbols que representen als valencians , i no amb els que com la senyera quatribarrada, huí representa a Catalunya.

    SIGAM PRAGMATICS. UNA BANDERA NO ENS DEU D´IMPEDIR EL REDREÇAMENT NACIONAL DEL POBLE VALENCIÀ.

    ResponElimina
  5. Conteste a l´anterior comentari anònim que afirma sobre la Senyera Coronada:
    ´´- No està gens clar que la senyera coronada (o siga, la derivació a bandera de la corona de Pere el cerimoniós sobre la senyera de les quatre barres) siga tan antiga com diu Baydal, els mateixos historiadors han qüestionat eixes afirmacions.``.

    Si que està clar, com ho demostren els portulans - o cartes marines- dels segles XIV, XV I XVI, que la Senyera coronada ja existía i no és -com va dir - i amagar Pere M. orts- una creació de finals dels segle XIX.

    A la Biblioteca Nacional de Paris, hi ha un portolà anònim de l´any1410, on apareix representada la Senyera Coronada, i a d´altres portolans, al de Battista Beccario del 1426 , a la State Library de Munich, el de Joan martinez del 1591, Joan Oliva 1640.

    Ho pòts consultar a la web, entra al google i escriu ´´Portolans de la Senyera Coronada Valenciana``, i podràs vore , com Pere M.Orts, va amagar-nos als valencians , al seu llibre que Eliseu Climent li va encomanar, Història de la Senyera al País Valencià, tots estos importantissims documents històrics que demostren que la Senyera Coronada, no és -com va dir Pere M.Orts una creació de finals del segleXIX.

    Pere M.Orts, també ens va silenciar al seu llibre,com els partits valencianístes de la segona republica espanyola i la majoría dels valencianístes assumíren com a ensenya nacional valenciana, la Senyera Coronada, com ho podem vore a les fotos i cartells republicans d´aquells anys.
    Per exemple, a Alzira, l´any 1934 es va fer una gran manifestació per l´Estatut Valencià, i els manifestants duien senyeres coronades. Tampoc podem oblidar el cartell que el partit valencianista , Esquerra Valenciana va fer amb la Senyera coronada amb una estrela blanca independentista a la franja blava.
    Com tampoc , l´acte ´valencianista que es va fer al Centre d´Actuació Valencianísta, on apareix a la foto , una Senyera amb una franja blava amb una estrela blanca i en un altre lloc de la sala la Senyera Coronada, hi van participar Joaquin Reig i Ignasi Villalonga- dos destacats polítics i empresaris valencianístes.
    Hi han cartells republicans , on es poden vore les banderes que representen a Euskadi , Catalunya i el País Valencià- amb la coronada.

    Perquè , el fusterianisme va amagar i negar aquesta veritat, i no va assumír el nacionalísme estricte valencià d´avant-guerra, substituint-lo pel nacionalísme ´´Pancatalà``, que significava l´annexió i dissolució de la Nació Valenciana, en la ´´Gran Catalunya?

    Que fàcil haguera sigut- sense el pancatalanisme- haver-nos guanyat al poble valencià, evitant-nos conflictes identitaris, i dels simbols , que va ser la Batalla de València.

    Huí no estariem en la situació en que es trobem.

    ResponElimina